Que n’és de trist que a la incertesa, la perplexitat, la impotència que desperta l’actual situació econòmica del nostre país i, també i amb molta força dels països del nostre entorn, ens haguem de preocupar del comportament d’alguns "treballadors" a sou de l’administració i, per tant, sota les ordres i la jerarquia d’algú elegit lliurement pels ciutadans.

Efectivament, el tema de l’espionatge semblava ser un assumpte vinculat a les grans potencies mundials que alguns seguien amb deliri ja que es defensava la bandera o millor la llibertat dels ciutadans d’aquells països.

No obstant l’anterior, en temps recents s’ha vist com aquells vocables utilitzats tantes vegades com a fonament de la intervenció pública a través d’agents secrets, tals com interès general i gràcies a fons reservats han resultat més propers del que es pensava, parlo dels viatges per les illes i, sobretot, pels dossiers de la vida privada d’alguns alts càrrecs de Madrid i de la política madrilenya i espanyola.

Obvio analitzar el tractament que aquest episodi, per dir-ho d’alguna manera, ha tingut a l’Assemblea de Madrid i al partit polític al que pertanyen els que presumiblement han endegat aquest tema i són posseïdors d’aquella valuosa informació; obvio, també, examinar l’origen d’aquells efectes que ha servit per contractar i per aconseguir aquella informació. El que és estrany i no entenc és la utilitat més allà del poder que es pot tenir si ens submergim a la vida privada d’algú (sigui polític o no) i és aquí on l'explicació es fa més complexa i on es demana al polític explicacions públiques, que de privades, entenc, ja s’han tingut massa.

Com vaig rellegir en uns apunts de la universitat, el que paga elegeix la cançó i em sembla molt que o o parem aquesta forma de fer política o algun dia tu i jo passarem a ser part d’aquella cançó...