Tot i que ningú n’ha vist l'avantprojecte, que havia de presentar-se al Govern d'Aragó juntament amb un aval de 20 milions d’euros, els propietaris de les 1.098 hectàrees afectades pel projecte a Ontinyena (Baix Cinca) es van sentir "molt contents", en paraules del seu alcalde, Àngel Torres (PP), el 14 de juny, en fer-se efectiu el tercer termini compromès per International Leisure Development Spain (ILD), l'empresa promotora del macrocentre d'oci i joc, Las Vegas dels Monegres.

Una compra "fantasma"

La companyia multinacional encara deu el 87% del valor dels terrenys als 80 propietaris de les finques on està previst instal·lar Gran Scala. Val a dir que el 90% dels quals són veïns d'Ontinyena, un municipi de 600 habitants. Amb la tercera entrega, els propietaris van rebre un total de 352.000 euros, el 4% que faltava del 12% del valor total dels terrenys que ILD es va comprometre a pagar per aconseguir els drets de propietat.

Amb aquest tercer desemborsament, el consorci ja ha abonat més de 900.000 euros com a senyal per les terres i ara queda pendent un pagament únic d'uns 7 milions d'euros que s'haurà de fer efectiu en 8 mesos.

Mentrestant, esperen formalitzar les opcions de compra de 300 hectàrees més que s'estan retardant per problemes de titularitat de les finques. A partir del lliurament de l'últim termini, la promotora disposa fins al febrer de 2011 per presentar el seu projecte i obtenir els primers permisos del Govern aragonès.

Venedors de fum i de catifes

L'envergadura de Gran Scala, que preveu una inversió de 17.000 milions d’euros (3 bilions de PTA), ha generat molta il·lusió entre la immensa majoria dels habitants d’una de les comarques més deprimides de l’Aragó, en la qual hi manquen inversions i els serveis estan sota mínims. On, fins i tot, els nous regadius dels Monegres no han assolit les expectatives inicials, tot i el sacrifici dels valors agroecològics estèpics.

Gran Scala, un projecte tan ambiciós com incert, està en mans d’una societat d’empresaris de solvència dubtosa amb fons en paradisos fiscals com Luxemburg, Xipre, el Líban..., els quals van entabanar el senador del Partit Aragonès, Josep M. Mur, i Arturo Aliaga, conseller d’Indústria, del mateix color polític que governa en associació amb el PSOE, liderat per Marcelino Iglesias.

Aquests polítics van ser convidats a viatjar en jets privats i limusines a Las Vegas, París, Londres, per visitar hotels de luxe i mantenir reunions. Finalment, el 12 de desembre de 2007, el Govern aragonès pagava l’import de la presentació de la idea, uns 176.000 euros. A partir d’aleshores, es comprometia a construir infraestructures i aprovaria una llei del joc feta a la mida de Gran Scala, per legalitzar-la. Tot plegat a pesar dels antecedents d’ILD. Entre els quals hi trobem el forat d’uns 400.000 euros que va deixar l’empresa Golden Pot, la condemna de Güelfi, un dels màxims accionistes, a 3 anys de presó per comissions il·legals per una refineria a l’Uzbekistan, etcètera. 

Aquests pagaments testimonials, respecte a l’import total de l’operació, tindrien l’objectiu de captar nous inversors i oferir possibilitats d’aflorament a capitals crítics. Igual com va succeir amb Golden Pot, un gran casino virtual que va plegar amb deutes milionaris. L’especulació és el modus operandi d’aquesta mena de negocis.

D’una altra banda, Josep Carreras i Jaume Riera, uns socis barcelonins d’ILD, es van dedicar a vendre uns motors al Govern d’Aragó. Així van contribuir a enrarir encara més l’ambient prou estrafolari que envolta Gran Scala.

Afectació a ZEPA

ILD es proposa desenvolupar el seu complex en una superfície propera a les 3.000 hectàrees, de les quals, la meitat, aproximadament, són de titularitat municipal. Aquesta superfície colinda amb unes ZEPA molt rellevants per als ecosistemes estèpics, per tant, els impactes mediambientals del projecte hi repercutiran de ple. Pensem que s’estima una freqüentació de 25 milions de visitants a l’any, per a qui caldrà construir més de 100 quilòmetres de noves vies d’accés i grans infraestructures com una línia d’alta tensió, TGV, i subministrament d’aigua.

Els Monegres constitueixen una zona única a Europa i representa un dels ecosistemes més fràgils i amenaçats. Gran Scala està concebuda com una ciutat de 100.000 habitants sorgida del no-res, que originarà danys lligats als desplaçaments, a la pressió humana i immobiliària en un radi d’influència al voltant dels 50 quilòmetres. Espècies com la ganga, la xurra o l'alosa becuda (ja extingida a Catalunya des del 2006) no hi podran sobreviure, ja que són ocells que necessiten molta tranquil·litat per reproduir-se. A més, les ZEPA requereixen zones "paraigua" al seu voltant, és a dir, que serveixin de corredor biològic.

La proximitat directa de Gran Scala, forçosament, en degradarà el valor. Tot i els impactes, el veïnat d’Ontinyena confia que no en sortirà gaire perjudicat, ja que els accessos principals s’habilitaran per Candasnos i Penyalba. I si no és així, amb els diners cobrats, es traslladaran a un altre domicili.

Properes maniobres

Segons els promotors, les característiques finals de Gran Scala es definiran a la sol·licitud de centre de lleure d’alta capacitat que presentaran al juliol a la DGA amb tota la documentació que exigeix la llei (informes d'impacte ambiental, avals...). "Després esperarem les resolucions del Govern, corregirem els possibles errors i presentarem el projecte definitiu", van explicar. No volen donar dates concretes per a l'inici d'obres, encara que "haurien de començar abans de dos anys".

La població es mostra animada, ja que, si al final no sortís endavant, els venedors conservarien els diners rebuts (8.000 euros/ha, 5 vegades més que el preu de mercat de secà) i la propietat de les finques. Però, no tindran aquesta sort, perquè alguna cosa o altra faran amb els fons lliurats, el problema és que segurament no beneficia el territori.