Últimament rebo gairebé a diari un d’aquells correus electrònics que darrera unes escandaloses imatges o d’un seguit de dades aparentment objectives i tècniques, amaguen una clara consigna política, que es dibuixa clarament en tres direccions:

-    Transmetre un sentiment de caos profund en la situació del govern actual, degut al "bonisme" i al "bambi" de President que tenim, apel·lant a la necessitat del canvi imminent per tornar a "l’esplendor" passada.

-    Neguitejar amb la por de la immigració i fer palès que tot allò dolent que li pot passar a hom és culpa, inexcusablement, d’aquell/a que ha vingut de fora ha robar i ocupar la "nostra" terra -últimament, d’aquests és dels que més en rebo.

-    I per últim, en rebo d’aquells que aclamen l’abstenció, i des de la "centralitat" i "l'objectivitat" de qui t’envia el missatge, que en teoria és fruit de l'ociositat i la iniciativa "popular" dóna per entès que la classe política és una classe a part, que quan un hi entra només en surt a través d’un escàndol públic conegut com a "pelotazo", però que mentre un hi està en actiu, només és belluga per l’interès personal. Concloent amb el missatge que no cal que facis res, que tots són iguals i demanant un abstencionisme eixordador.

Qui hi ha darrera de tot això? Està clar que no cal ser massa viu per veure-ho, i per entendre que la manipulació del missatge porta una etiqueta política concreta.

Davant de la publicitat, el maquillatge i el joc dels sentiments al que ens volen exposar, podem fer dos coses:

-    Ser capaços de trobar en els mitjans convencionals, aquells que són gratuïts, que tenen accés a la informació d’una manera immediata, que no són sospitosos de deutes polítics, aquells que tenen un equip de professionals al darrera que per codi deontològic no poden malmetre el nom d’una de les professions més preuades del nostre sistema, la que garanteix el dret fonamental a la informació pública.

-    I recordar la cita següent: "A cada insult -anònim-, nosaltres una proposta, a cada desqualificació una idea, a cada exageració un somriure" i davant de paraules buides, nosaltres treball, idees, i FETS.

En temps difícils, gent seriosa.