És la impressió que dóna el Gobierno de Espanya. Res no li surt bé darrerament. Sembla que hagi pisat merda, com diuen a Torrent de Cinca.

El President Zapatero va a Davos. L’asseuen entre el dignataris de Letònia i Grècia, els dos altres vagons de cua de la Unió Europea. Quina foto més poc pensada! La novena (?) potència mundial castigada al racó dels qui poden posaren en risc l’euro, la moneda única.

Les taxes d’atur espanyoles i catalanes per a tots els grups d’edat són inacceptables i expressen el fracàs sense pal·liatius de la política dels governs socialistes, entestats durant massa temps en negar la crisi.

El dèficit públic espanyol ha estat en l’any 2009 de l’11,4% del PIB, una autèntica burrada, molt per sobre de les estimacions inicials oficials que apuntaven al 10%, com a màxim. I quantes factures no hi ha al calaix? Entre els països que compten, només Gran Bretanya i Grècia el tenen superior. Un altre fracàs.

Anuncia precipitadament i improvisada l’allargament de l’edat de jubilació. Els pocs aliats que li quedaven rebutgen la mesura. No és d’estranyar. La sortida de la crisi (inicialment inexistent) no la pagarà la política social, explicava el President Zapatero.

La crisi l’estan pagant els de sempre i la política social rep de valent. L’ocupació, la feina, és la primera política social. I, avui, 4,3 milions d’espanyols no en tenen, de feina.

Per por a les conseqüències de la improvisació, ara la ministra Salgado, la tercera pitjor d’Europa, suavitza la proposta d’allargament de la jubilació explicant que és oberta, per al seu debat. Vigilin que no la deixin en seixanta-quatre, que avui l’edat real en termes estadístics és seixanta-tres.

La Moncloa anuncia que a Madrid es produirà a finals de maig la gran conjunció planetària: Obama i Zapatero, que plegats il·luminaran el món amb les seves polítiques progressistes que duran a un nou Renaixement en el segle XXI. Patapam! La Casa Blanca anuncia que Obama no tenia previst aparèixer per Madrid. Ens em lliurat d’una i bona.

Quan un govern està grogui no n’encerta ni una. El Gobierno de la Nación esperava que el semestre de la Presidència Europea de la Unió fos la gran ocasió per al seu rellançament. No està servint per altra cosa que per ensenyar al món les vergonyes del president espanyol i del seu govern.

Costa avall i sense frens. Així és com va avui el govern espanyol.