Investigadors del Departament de Producció Animal de la Universitat de Lleida (UdL) han descobert una població de tritons única al món en un llac d'alta muntanya del Pirineu d'Osca, a 2.100 metres d'altitud.

Els experts han localitzat un grup del 'Calotritron asper', conegut popularment com el tritó pirinenc, que ha evolucionat de forma diferent a altres individus de la seua espècie, inclosa a la categoria de gairebé amenaçada.

Es tracta d'animals que assoleixen la maduresa sexual sense completar la metamorfosi morfològica, el que s'anomena neotènia. El professor Delfí Sanuy explica que, probablement, és l'única població neotènica del tritó del Pirineu que existeix en l'actualitat. I és que la introducció de peixos per a la pesca esportiva els ha fet desaparèixer. 

El projecte, que s'ha dut a terme amb el patrocini del Programa de Biodiversitat d'Endesa, ha comptat amb la col·laboració de l'Institut de Biologia Evolutiva de la Universitat Pompeu Fabra i el Museu de Ciències Naturals de Granollers.

400 exemplars

Els investigadors han analitzat les característiques morfològiques, ecològiques i genètiques d'aquesta població de tritons, que aplega uns 400 exemplars. Així han comprovat que la seua adaptació a unes condicions de vida extremes els diferencia bastant dels seus congèneres. Sanuy argumenta que "tenint en compte que durant la darrera glaciació els massissos pirinencs eren massa freds per ser habitats per l'espècie, aquest procés únic de neotènia adaptada a la vida lacustre s'ha produït en menys de 8.000 anys".

Els tritons neotènics descoberts pels experts de la UdL són sempre aquàtics, presenten brànquies en diversos graus de desenvolupament, tenen la pell llisa i un aspecte més esvelt. La seua maduració sexual és ràpida, però viuen molt menys temps que la resta de tritons del Pirineu, que arriben als 25 anys. Aquestes característiques els diferencien tant dels tritons de torrent com d'altres poblacions neotèniques que s'havien estudiat.

Adaptació a condicions extremes

El més sorprenent, segons el professor Delfí Sanuy, "és que hi ha una reducció del flux genètic entre la població del llac i la del torrent". Això demostraria que "la neotènia com a mitjà per adaptar-se a un hàbitat molt diferent de l'original hauria produït un cert aïllament respecte altres poblacions de tritons properes".

Els científics volen seguir prospectant tota la zona per continuar comparant aquesta població de tritons del Pirineu amb altres pròximes i per estudiar el seu procés evolutiu. La pregunta que queda a l'aire és com aquests animals s'han adaptat a unes condicions de vida extremes, diferenciant-se d'altres individus de la seua espècie tant morfològica com genèticament.

Comentaris (1)

RSS dels comentaris

Títol
Comentari	més petit | més gran
Nom
Email
Escriu els caràcters que surten a la imatge
Subscriure't al e-mail (Usuaris registrats només)
	Enviar comentari