http://www.bondia.cat/blocs/cmateu.php en-us Nucleus CMS v3.41 © Weblog http://backend.userland.com/rss http://www.bondia.cat/blocs/cmateu.php/nucleus/nucleus2.gif http://www.bondia.cat/blocs/cmateu.php http://www.bondia.cat/blocs/cmateu.phpindex.php?itemid=287 Com que el tema és llarg, faré diferents articles, aquest primer és una introducció al tema de què parlem, el següent és una llista d'usos que en dono jo a les màquines virtuals, per a què vegeu si us interessen o no,
i després anirem jugant amb la virtualització, emprant VirtualBox, veureu que fàcil.

Anem per parts, que sempre se n'avança més així. Primer de tot, de què parlo... Doncs d'una capacitat que tenen els ordinadors més moderns (cal que tinguin una característica concreta) de crear el que es coneix com màquines virtuals i utilitzar-les al mateix temps que emprem la màquina real que tenim. I una màquina virtual
què és, doncs és una màquina virtual és un nou ordinador, amb la seva memòria, processador, disc, etc. que comparteix recursos amb el nostre ordinador. Aquesta màquina és talment una màquina real, només amb unes
limitacions que en cap cas són un problema, al contrari, aquestes limitacions en realitat són la virtut de tot plegat.

Una màquina virtual no pot executar determinades instruccions de programa, que es consideren arriscades, i cada cop que ho intenta la màquina que l'allotja, es coneix com a màquina amfitriona, rep una notificació i pot interceptar-la i impedir-la executar-se. Aquesta és la
primera limitació i és prou útil: els programes perniciosos, com virus, cucs, etc. no poden afectar a la màquina amfitriona, s'han de limitar a la convidada.

Un altra limitació és que l'espai de disc de què disposa la màquina virtual està separat de l'espai de disc de la màquina amfitriona, normalment tot el disc de la màquina virtual és un sol fitxer en la màquina amfitriona (un fitxer molt gran, això sí). Això ens permet fer
coses molt interessants; per exemple, copiar màquines virtuals d'un ordinador amfitrió a un altre, o passar-nos-les amb els amics, o descarregar-les d'internet. També podem fer-ne còpies fàcilment, si tenim una màquina virtual i volem tenir-ne dos d'iguals, per fer un experiment a la segona, només cal copiar el fitxer que conté la primera, i, voilà! ja en tenim dos. Evidentment, això també ens serveix per fer còpies de seguretat.
]]> Noves tecnologies http://www.bondia.cat/blocs/cmateu.phpindex.php?itemid=287 Thu, 22 Apr 2010 07:35:49 +0200 http://www.bondia.cat/blocs/cmateu.phpindex.php?itemid=233 http://googleblog.blogspot.com/2010/01/new-approach-to-china.html), emprenyats per una sèrie d'atacs a serveis seus, concretament, a comptes de correu d'activistes en favor dels drets humans. Això passa després que, a partir de l'estiu, el nivell de censura a la Xina es disparés, sobretot veient el que va passar a l'Iran amb les eleccions i a tenor dels disturbis amb els uigurs al nord-oest i de cara al 60è aniversari de la Xina comunista.Ja hi ha hagut moltíssimes reaccions, a favor i en contra, alguns titllen el moviment d'estratègia comercial, altres de penediment per haver censurat en primer cop, i així. La veritat és que la notícia és, si més no, prou curiosa. Si mirem el que diuen a la nota de premsa, hi ha alguns detalls bastant curiosos:

1. Diuen que, a més dels atacs a ells, han detectat atacs a un mínim de 30 multinacionals més, i que ja s'han posat en contacte amb elles.

2. Han detectat que comptes d'activistes prodrets humans fora de la Xina han estat accedits rutinàriament, no per fallada dels seus sistemes de seguretat, sinó per, probablement, us de phishing, etc.

3. Els han robat propietat intel·lectual (codi? algorismes?).

A més, google ha canviat Gmail de forma que, per defecte, a diferència del que es feia fins ara, emprarà https (xifrat) per les connexions.

Cal veure ara que passarà, jo crec que Google, que ja té un 30% del mercat de cerques a la Xina (allí està dominat per un cercador anomenat Baidu), pot suposar una bona pressió al govern per rebaixar el nivell de censura i bloqueig. Per altra banda, cal veure què passa amb aquestes 20 empreses que també han rebut atacs (Facebook? Microsoft? Yahoo?...). Si Google publicita els seus noms (al final, tot se sap), això suposarà una forta pressió perquè aquestes empreses segueixin el mateix camí que Google, i això afegirà pressió sobre el govern xinès.

De moment, sembla que els xinesos estan dipositant flors a la porta de l'oficina de Google: http://www.businessweek.com/news/2010-01-13/google-exit-from-china-spurs-users-to-bring-flowers-candles.html

I pel que fa a les empreses atacades, Adobe ha confirmat que ha rebut atacs similars, Yahoo no diu res, però està donant suport a Google (http://online.wsj.com/article/SB10001424052748704362004575000953603907936.html).

Temps curiosos aquests, en els quals les multinacionals apreten a la Xina per majors llibertats, i a casa nostra, el govern es dedica a retallar-les.]]> Internet http://www.bondia.cat/blocs/cmateu.phpindex.php?itemid=233 Wed, 13 Jan 2010 18:53:07 +0100 http://www.bondia.cat/blocs/cmateu.phpindex.php?itemid=215 I ara a per les prediccions:

- Primer una fàcil, Microsoft tindrà sort amb el Windows 7, o com a mínim més sort que amb el Vista. Malgrat això el ritme d'actualització serà molt llunyà del de Windows XP, bàsicament vindrà per equips nous. Mentre Apple continuarà fort darrera seu, creixent cada cop més al mercat, especialment a portàtils. Linux anirà creixent poc a poc, però en mercats especialment interessants: netbooks (ultraportàtils amb Moblin), dispositius mòbils (Android, Moblin, Maemo). Pel que fa als escriptoris, Linux creixerà, crec, en tres àrees: educació, empresa (especialment gran empresa) i administració pública, de moment.

- Anem a la xarxa, Google continuarà treient productes a un ritme superior al què els bloggers són capaços d'explicar-los. Integrarà, cada cop més, cerca i localització (mapes, etc.), especialment per passar-nos publicitat (no ens enganyem, Google és una empresa, no una ONG). Wave millorarà, apareixeran clients d'escriptori, millors clients web, però no crec que l'ús que en donem sigui el que va ensenyar Google, és a dir, un xat-wiki. La gent aprendrà a fer anar Wave per coses que Google no s'imagina, però que ja li anirà bé, per això ho fa lliure i amb APIs obertes. Els és igual per a què el facis anar, la qüestió es ensenyar-te publicitat.

- Chrome i ChromeOS requereixen un punt a part. Google continuarà invertint, i el que rebrà, si no l'any vinent sí el següent una bona empenta serà ChromeOS. No l'usarem a l'escriptori (o com a mínim no molta gent), però si al Set Top Box del costat de la tele, al Media Center. Chrome seguirà creixent, i ràpid, serà una bona alternativa a Firefox, però també, farà molt de mal a Explorer. Farà mal a Explorer gràcies a la pantalla d'elecció de navegador que ha de posar Microsoft a Windows, molta gent, a l'hora de navegar que ha d'escollir un navegador, veient una pantalla on diu: Explorer, Firefox, Safari, Opera i Google Chrome, escollirà aquest darrer, pensant-se que si no, no pot accedir a Google (que per molts ja és internet). Això és el que té fer-se un nom....

- La guerra dels mòbils ja està servida: Android i iPhone. Amb aparicions, puntuals si no desenvolupen res interessant, de Nokia (NSeries, Maemo i Moblin) i Palm (Pre). Windows Mobile ja no pinta res, tampoc és que mai arribés a pintar gaire. I BlackBerry ja ha perdut el que el feia especial, el always-on, el sempre connectat. Les tarifes de dades i la 3G ja fan obsolets i innecessaris els BlackBerry. Ningú guanyarà, de moment, serà una guerra d'un producte (iPhone) que ja va per la 3a generació i que té imatge de marca potent contra un producte (Android) que està entrant a la seva segona generació i que no ha capturat l'imaginari públic com iPhone. Eventualment crec que el guanyador serà Android, una coalició de fabricants amb Google i tota la comunitat de programari lliure, que conjuntament tenen més capacitat de producció i innovació que Apple.

- Al front del contingut, veurem la mort (o si més no el coma) de Spotify. No perquè sigui un model de negoci que no pot funcionar, ni tan sols perquè no els funcioni la tecnologia o no els escali bé (altres vegades això ha estat clau per fer fracasar un negoci), no, en aquest cas s'ho carregaran els principals beneficiaris, les associacions de discogràfiques (RIIA, SGAE, etc.). Spotify té un marge de negoci estret, rep diners de publicitat i de subscripció, però hi ha poques subscripcions perquè és car, però les discogràfiques estan apretant, més i més, per, cada cop, rebre més diners de Spotify per cançó reproduïda. Això al final, farà que Spotify hagi de plegar, no generarà prous ingressos per cobrir els drets de reproducció, i tornarem al model anterior, a, directament, no pagar res per sentir música, ni en forma de publicitat escoltada, i les discogràfiques, per avaricioses deixaran de rebre diners.

- Un altre punt que encara creixerà més, molt més, és el mercat de consoles de joc, que ara ja no és tant de consoles de joc com de reproductors-de-vídeo-consola-de-jocs-navegadors-internet-visors-de-foto-etc. És a dir, una consola moderna (parlaré de la PS3, la que més prestacions porta de sèrie, sense pagar a part) pot usar-se, tal com surt de la caixa, per reproduir la nostra col·leció de música, reproduir DVD o BluRay, reproduir DiVX i altres formats de vídeo digital, veure TV per internet (ara mateix, la PS3, permet veure Cuatro, La Sexta i TVE), jugar (la funció original), veure les fotos de la càmera, navegar per internet (porta Mozilla/Firefox com a navegador), xatejar, navegar per mons virtuals 3D (Home en el cas de PS3). I tot això ho pot fer des del disc dur intern que porta, d'un disc dur USB, i, crec que aquí vindrà l'eclosió, des d'un disc dur de xarxa o un repetidor de WiFi de xarxa, com podria ser una Fonera, un Linksys, etc. Això, evidentment, ho visualitzarem a la nostra TV, d'alta definició, on les consoles com la PS3, realment poden demostrar les seves capacitats.

- Les connexions domèstiques, possiblement, durant el 2010 seran similars a les que tenim ara. Malgrat això, les operadores estan provant noves tecnologies, com VDSL, que permetran fer un salt qualitatiu important en la connexió. Les noves aplicacions de la xarxa, la computació en núvol, la realitat virtual, els jocs en xarxa, la telefonia i la videoconferència, etc. aniran exigint més i més a l'exigu canal de pujada (la velocitat a la què enviem dades a la xarxa) que ara com ara és el gran handicap de les connexions (el canal de baixada, la velocitat a la què descarreguem acostuma a ser més que suficient, i si ens va lent, normalment es deu més al canal de pujada que al de baixada). Al final, les operadores hauran d'augmentar aquest canal o passar a noves tecnologies, com VDSL, que permetin donar més capacitat d'enviament de forma fàcil. Un altre punt que cal observar el 2010 serà el de les connexions via la xarxa mòbil, aquí, donada la gran competència entre operadores (reals i virtuals), es produirà una caiguda contínua de preus (o si més no una pujada dels límis de la tarifa plana), i fins i tot, les operadores permetran, poc a poc, emprar els terminals mòbils actuals (iPhone, Android, etc.) com a mecanisme de connexió del portàtil, i si no ho permeten, la gent continuarà aprenent a fer-ho sense el seu permís.

- Des d'un punt de vista més tecnològic, estrictament parlant, el 2010 serà l'any de la virtualització. Fins ara la virtualització ha estat un punt molt important en qualsevol desplegament de servidors, ara com ara, els nous projectes de servidors o d'informàtica empresarial ja es dissenyen tenint en compte la possibilitat d'emprar màquines virtuals, al núvol o no. El següent pas lògic serà que la gent comenci a emprar màquines virtuals però a l'escriptori. Hi ha moltes solucions que poden donar-se gràcies a la virtualització, solucions molt interessants. Per una banda a empreses i administracions es factible fer desaparèixer el sistema operatiu de l'escriptori dels seus treballadors, substituint-lo per un escriptori d'una màquina virtual que visqui als servidors de l'empresa. Això presenta molts avantatges a l'hora de fer-ne manteniment, del cost, i, sobretot, permet ubicuïtat a l'hora d'usar el PC, podem connectar-nos al nostre ordinador de sobretaula virtual des de casa, i, per exemple, continuar treballant amb el document tal com l'hem deixat obert a la feina. Per un altra banda, es pot usar la virtualització per executar diverses màquines al propi PC de casa, aïllant-les totalment entre elles, i tenir, així un escriptori virtual per navegar per internet, un altre per editar documents i fer feina, un altre per jugar, un altre pels nens, mantenint-los com compartiments estancs respecte a virus i altre malware. Hi ha propostes molt serioses per part de fabricants de maquinari (com ASUS), que apunten en aquesta línia.

Bé, més o menys, aquestes són les meves propostes de coses que cal mirar durant el 2010, les línies on hi haurà més avenços i canvis, o més novetats. Pels lectors d'aquest blog, algunes us sonaran estranyes (com la virtualització), no patiu, durant l'any les explicaré.

Evidentment, si algú creu que en alguna cosa m'he equivocat de molt o de poc, o que hi ha alguna cosa que se m'escapa (segurament), doncs ja sabeu, als comentaris podeu fotre'm de volta i mitja.]]> General http://www.bondia.cat/blocs/cmateu.phpindex.php?itemid=215 Thu, 31 Dec 2009 22:18:20 +0100 http://www.bondia.cat/blocs/cmateu.phpindex.php?itemid=198
Què són?

Anem a pams, primer haurem de definir que són les xarxes socials, i per extensió, què és el programari "social". El programari social són aquelles eines i llocs web que ens permeten fer coses, però a diferència dels altres, fer-les conjuntament amb altra gent: ja sigui editar un text entre més d'un, o compartir fotos, o comentar notícies (molts cops l'anomenanda web 2.0 és, en realitat, programari social).
En realitat això del programari social no és tan nou com sembla, ja fa anys (des del començament d'internet) que hi ha coses que permeten treballar conjuntament o en equips. Des de wikis a blogs, de mons virtuals a fòrums de debat, permeten en menor o major mesura la participació en la creació, alguns, no només la permeten sinó que la requereixen.

Anem ara a definir les xarxes socials, pròpiament dites, una possible definició seria:

Un sistema de xarxa social és aquell que permet a la gent construir comunitats ben definides a Internet; gent que comparteix interessos i/o activitats, o que volen explorar els interessos i les activitats dels altres. Ha de permetre, a més, comunicar-se als membres d'aquesta xarxa o comunitat.

Un cop vista la definició "formal" de xarxa social, toca veure realment què són, quines hi ha i què podem fer-hi. Les xarxes socials no són més que serveis que ens permeten, d'una forma més o menys còmoda, tenir una llista d'amics i coneguts, els quals poden accedir a les coses que nosaltres posem a la xarxa social: fotos, vídeos, comentaris, articles, etc. I nosaltres, evidentment, podem accedir a les coses que ells publiquen.

La major part de serveis de xarxes socials són basats en Web, és a dir, són planes web on connectem. Un cop connectats, ens permeten accedir a una llista de coneguts/amics, ens permeten penjar-hi alguns contingut (fotos, vídeos, estatus, etc.) i ens proporcionen una munió de mecanismes per interactuar amb els altres usuaris, com el correu electrònic i la missatgeria instantània.

Així explicat costa una mica de copsar com funciona tot plegat, per tant, millor un exemple, la meva pròpia plana a Facebook (la xarxa social més gran del món, amb més de 350.000.000 persones donades d'alta):



L'aspecte de Facebook és molt similar al de la resta de xarxes socials, per tant, ens servirà per explicar-les totes. Si tornem a la foto, escollint-ne algunes àrees:



Veurem tres zones que ens diuen:

1. Dades personals meves. N'hi ha més, i des d'aquí, a més, puc pujar fotos, vídeos, editar les meves dades, saber a quines fotos surto (això ho explicarem un altre dia), etc.
2. Una llista d'amics. En surten 6, dels 194 que tinc al moment de la foto, són, normalment els 6 darrers que s'han connectat. Clicant a sobre, puc veure una plana similiar a aquesta, però amb les seves dades.
3. El fluxe (corrent, cadena, stream, etc.). La llista de coses que faig i/o les que "em fan". Per exemple, la primera entrada correspon a un regal que m'han fet dins un joc virtual, després tres entrades curtes de missatges que jo he enviat a altres, i després un vídeo que he penjat, amb un parell de comentaris d'amics.

Aquesta part, la del fluxe de coses que passen (pot ser més detallat i tot), és la clau de l'èxit de les xarxes socials. La gent vol interactuar, comentar coses, parlar, etc. i les xarxes com Facebook ho fan molt fàcil. És cosa de dos minuts penjar les fotos del darrer sopar, i mig minut després, els teus amics, que hi van ser poden comentar-les, o passar-te les seves. Pots comentar les notícies, o pots apuntar-te a campanyes i causes (n'hi ha d'espectaculars, ja veureu).

Fins ara hem parlat del bonic que és tot, ara bé la part dolenta de tot això. El primer, i principal, problema de les xarxes socials és que és molt difícil saber qui té accés a les nostres dades, qui pot veure les fotos què pengem, qui llegeix els comentaris què fem. Hi ha hagut casos de gent que l'han feta fora de la feina per comentaris o fotos poc apropiades. O gent que ha tingut problemes seriosos a casa, a la seva relació, etc. En un proper article explicaré com posar (a Facebook) alguns límits al què pengem a la xarxa i a qui hi té accés, però de moment, un consell ben simple: no pengeu res del que us pugueu avergonyir si ho veu el vostre tutor, cap, pare, professor, etc.

En els propers articles parlarem de per a què serveixen i per a què poden servir en el futur les xarxes socials, de quins perills i com mitigar-los, i de què podem fer amb les xarxes socials i serveis propers.

Ah! Si voleu que escrigui sobre algun tema concret, feu-m'ho saber i en parlaré aquí.

Adreces i dades d'interés:
- Facebook (http://www.facebook.com): xarxa social, la més gran de totes.
- MySpace (http://www.myspace.com): xarxa social amb un públic més jove que Facebook.
- Tuenti (http://www.tuenti.es): xarxa social d'origen espanyol, un públic jove en la línea de MySpace.
- LinkedIn (http://www.linkedin.com): xarxa social amb orientació professional, ideal per fer xarxa de contactes, buscar clients i/o feina.]]> Internet http://www.bondia.cat/blocs/cmateu.phpindex.php?itemid=198 Tue, 15 Dec 2009 10:42:41 +0100 http://www.bondia.cat/blocs/cmateu.phpindex.php?itemid=165 cloud computing (computació en núvol). Els mitjans, tecnològics o no, en van plens, amb la fanfàrria habitual: que si això és el futur de la informàtica, que si ara viurem una nova revolució tecnològica, que si tomba que si gira. Serà això la nova informàtica? Canviarà tot el panorama? Doncs si i no. Serà una cosa important, tindrà efecte sobre tots, però, segurament, no serà res del que ens diuen que serà. Segurament emprarem aquesta nova eina de formes noves i innovadores.

Què és?

Com molts no sabreu què és això de la computació en núvol, començarem per aquí, per explicar-ho com bonament podré. I per apuntar algunes idees sobre com crec que pot canviar la nostra forma de fer coses amb la xarxa. La computació en núvol no és, res més, que traslladar el lloc on funcionen els nostres programes i on resideixen les nostres dades des de l'ordinador de sobre la nostra taula cap a una ubicació a la xarxa de forma escalable i possiblement virtual. No és tant traslladar-ho cap al servidor de l'empresa, sinó llogar uns "serveis" a la xarxa.

Què podem llogar?

Doncs hi ha, bàsicament, tres coses a llogar: infraestructura (IaaS, Infraestructure as a Service), plataformes (PaaS, Platforms as a Service) i programari (SaaS, Software as a Service). És a dir, podem llogar "ordinadors virtuals", programes de gestió, emmagatzemament, còpies de seguretat, de tot. I a més podem llogar-ho a empreses grans, a empreses properes o tenir una arquitectura de núvol funcionant dins de la nostra empresa o organització (encara que això, per fer-ho rentable, implicarà unes mides mínimes).

I per què ho hem de llogar? Què hi guanyo?

La idea bàsica que hi ha darrera la computació en núvol és la flexibilitat que mostra per crèixer. Podem començar llogant un servei per una mida determinada (posem, per exemple, una aplicació de comptabilitat per una micro-empresa de poca facturació), i, sense moure'ns del servei, anar contractant més i més capacitat. Alguns proveïdors també permeten contractar "parts" del servei, és a dir, podem llogar-los l'ús de l'aplicació de gestió financera i, així que ens fa falta, afegir-hi nómines i recursos humans. Si el que lloguem és infraestructura, és a dir, ordinadors virtuals, per tenir, p.e. la nostra botiga a la xarxa, podem començar per un processador i poca memòria i anar sol·licitant ampliacions així que les requerim.

Tot això, els canvis, es fan de forma transparent a nosaltres, no sabem si l'ordinador que tenim llogat és real o és virtual, si l'espai de disc que tenim contractat està en un o una dotzena de servidors, o si bé així que ampliem capacitat del programa de comptabilitat ens el canvien de servidor. I el que és molt important, podem sol·licitar aquests canvis en línia i normalment els tindrem disponibles al moment. A més a més tindrem una major estabilitat i seguretat del servei, els centres de dades on hi ha els servidors que sostenen la infraestructura funcionant solen ser de primera línia.

Ah! i com a bonus, es creu que un major ús d'aquest model suposarà un menor impacte mediambiental de la informàtica d'empresa.


Què té de dolent això? Tindré problemes?

El primer punt dolent de la computació en núvol, i probablement el més criticat, és que no és més que un nou nom a coses que ja fa temps que es feien. Grans veus de la informàtica han criticat que amb una definició tant vaga i poc clara, moltes coses que fa anys que es fan queden sota el paraïgua de la computació en núvol.

Per un altra banda, sí que hi ha un punt de problemes potencials, el fet de tenir totes les nostres dades en ordinadors d'altres. En aquest aspecte hi ha dos coses a tenir en compte, totes dues crítiques. Primer hi tenim la llei de protecció de dades, penseu que si lloguem un ordinador per tenir-hi la nostra gestió de recursos humans, les dades que tindrà aquest programa són bastant crítiques, i per tant, queden sota l'abast de la llei de protecció de dades. Molts serveis d'aquest tipus estan a EEUU amb legislacions diferents i això és un tema a considerar i que pot dur problemes. L'altre aspecte potencialment problemàtic és que estem posant les nostres dades en mans de proveïdors, als seus ordinadors, i que davant d'augments de preu indiscriminats, talls de servei, etc. podem quedar una mica desprotegits.


Què puc tenir al núvol?
Doncs pràcticament tot, des de tenir-hi espai de disc o ordinadors virtuals, fins a programes de gestió empresarial, o agendes o el correu electrònic, fotos, vídeo. Només és qüestió de buscar una mica i trobarem serveis de tots els tipus, n'anirem, en un futur, comentant alguns per aquí.

]]> Internet http://www.bondia.cat/blocs/cmateu.phpindex.php?itemid=165 Sun, 15 Nov 2009 21:21:13 +0100