Josep Ramon Ribé

Tothom té dret a opinar en aquesta vida i totes les opinions –o gairebé totes– són igual de respectables. Això és el que em van ensenyar des de petit i això és el que intento acceptar de gran, encara que de vegades el món se’m faci costa amunt. Més difícil se’m fa –encara que de vegades ho intento disimular barroerament– aceptar crítiques, per la qual cosa hom podria pensar que la posada en funcionament d’aquest bloc pot arribar a ser una mena de suïcidi intel·lectual, circumstància que intentaré que no es produeixi.
Com a periodista penso que els blocs i l’opinió és el futur, i que aquesta via ha de servir per complementar la informació que es genera diàriament amb els altres mitjans que tenen suports ja clàssics com el paper, la TV i la ràdio, de la mateixa manera que el Bondia, com a primer diari gratuït, va esdevenir una autèntica revolució a les comarques del Pla de Lleida.
Des d’ara podreu gaudir/patir amb aquest bloc, que intentaré mantenir periòdicament amb la màxima dignitat. I recordeu que encara que no m’agradin les crítiques us animo a què les féu arribar amb la càrrega de profunditat que vulgueu. Això sí, sempre amb educació i respecte.

Veure el bloc

Lourdes Cardona

Un proverbi xinès defensa que “és millor penedir-se d’allò que has fet que no pas d’allò que no has fet”. Tot i que en la meva vida intento seguir aquesta màxima, des d’aquest bloc, però, mirarem de manifestar la nostra opinió sense que ens n’haguem de penedir després. La millor garantia que us podem oferir és que l’educació i el respecte seran els pilars sobre els quals sustentarem els nostres comentaris, tant si compartim com si no el mateix punt de vista. Aquesta ha estat sempre la meva manera de fer ja durant aquests gairebé tres anys quan he compartit la tasca de fer l’editorial del diari Bondia amb el director, Josep Ramon Ribé. Segur que de vegades he estat més dura del que hauria estat ell. Potser sigui cosa de l’edat. Segurament encara sóc prou jove per veure clar el blanc i el negre i encara no he arribat a l’etapa de la vida en què s’aprèn a apreciar la gamma de grisos. Suposo que amb el pas del temps, l’edat em farà veure la vida des d’un altre punt de vista. Us convido doncs a fer camí plegats, ja que els comentaris que publicarem en aquesta pàgina seran testimoni de com canvia el món que ens envolta fruit del pas dels anys, les experiències que acumula o els fracassos que l’erosionen.

Veure el bloc

Iolanda Montero Plaza

L’educació, paraula senzilla i alhora plena de significacions. Temàtica que contínuament es discuteix als mitjans de comunicació, als diaris, amics, familiars... en definitiva, tothom hi diu la seva. Cada persona té la seva opinió, però encara hi diria més, tothom té la solució dels problemes reals de l´educació. Sentir parlar sobre l´educació que haurien de rebre els nois i noies a l´escola o institut és escoltar  un conjunt de teories que simplifiquen molt la complexitat educativa. Així mateix, jo, com a professora i coneixedora d´aquest món educatiu actual parlo constantment amb professors, mestres, educadors i altres professionals que es dediquen a la docència. La conclusió que en trec és que “tants caps, tants barrets”.
Fa anys que em dedico a l´educació, he treballat en diferents càrrecs i en diferents localitats, des d’una ciutat com Barcelona fins a ser directora d´una escola rural unitària amb tot el que això comporta. També he treballat bastants anys en escoles d´educació especial, on la forma de treballar i d´educar es viu des d’una altra perspectiva.
Actualment exerceixo de psicopedagogaa un EAP, cosa que em permet conèixer realitats socials, culturals, educatives, econòmiques, psicològiques... dels nois i noies de les nostres contrades.
Voldria obrir a tothom aquest blog per tal que qui estigui interessat pugui dir-hi la seva i així tothom poguem aprofundir en aquestes qüestions.
Entre tots intentarem opinar, provocar, reflexionar, assessorar... poseu vosaltres els verbs que considereu, això si, sempre amb bona EDUCACIÓ.

Veure el bloc

Anna Fillat Prat

L’esport és la meva vida. Practicant actual de Futbol 11, sóc responsable de l’A.F.A. a la fundació Aspros, i arbitro a handbol ; tot el meu món està  vinculat d’alguna manera a l’activitat física i esportiva. Des de petita he fet esport i la culminació va ser entrar a INEFC, on un  any vaig estar federada i competia en 4 esport s diferents (futbol sala, handbol, bàsquet i bàdminton). Anteriorment també havia practicat l’atletisme de forma federada. L'INEFC em va obrir els ulls a altres possibilitats de l’esport, a part de la de ser jugadora, em va mostrar com educar, investigar  i buscar els millor recursos per poder transmetre els valors que comporta la pràctica activitat física de forma  regular. Al llarg dels anys i amb l’experiència he anat veient les dificultats que hi ha en la societat actual per intentar mostrar les virtuts de l’activitat física i esportiva com a tal, i  fer-la entendre com una eina fonamental per contribuir en la formació integral de les persones.  
Les meves inquietuds són vàries. Des d’observar cap on va l’esport d’elit de la nostra ciutat i província a altres aspectes preocupants relacionats amb  l’exigència d’entrenaments en edats escolars, qui entrena el meu fill/a , esport de club en detriment de l’esport escolar, cap on va l’esport femení, les possibilitats de pràctica esportiva de les persones amb discapacitats, realment els àrbitres sempre tenen la culpa que el nostre equip perdi, reflexió sobre si tenim prou oferta sobre l’activitat física esportiva per tothom....

Veure el bloc

Veure el bloc

Veure el bloc

Veure el bloc

Veure el bloc