“El bosc no és de tothom”

En Marc Costa és boletaire per tradició familiar i tècnic de la Fundació del Món Rural. Per tant, parla amb coneixement de causa quan diu que és necessari regular l’accés al bosc per plegar bolets, una pràctica que ha passat de ser una activitat tradicional a una activitat popular i turística. La massificació dels boscos, ho exigeix.

Pregunta.- Fins a quin punt és necessari regular l’accés al bosc per plegar bolets?

Resposta.- És necessari per la sostenibilitat del territori, tant des d’un punt de vista ambiental com socioeconòmic per a les zones rurals, i per la seguretat alimentària.

Cal regular només la recollida de bolets o l’accés al bosc en general?

Pràcticament el 80% dels espais forestals catalans són de titularitat privada. En aquests, la llei reconeix els drets del propietari forestal. Tanmateix hi ha una manca de consciència social sobre això que fa que molta gent pensi allò de "el bosc és de tots", cosa que suposa un problema.

Així doncs, establir una normativa per plegar bolets pot afectar altres pràctiques?

La recol·lecció de bolets és una de les pràctiques més "popularitzades" als boscos catalans i, paradoxalment, no està regulada. Ja hi ha moltes activitats que es desenvolupen en aquest context que tenen la seva regulació. La regulació de la recol·lecció de bolets podria incidir molt positivament en el desenvolupament social i econòmic de les zones rurals, com una opció de diversificació econòmica més. Per exemple, podria afavorir el sector turístic i el de la restauració de les zones rurals.

Creu que regular aquesta pràctica ha de ser una prioritat?

No sóc qui per respondre a aquesta pregunta, però està clar que la gestió forestal fa anys que hauria de ser una prioritat per la sostenibilitat del país i la regulació d’aquest aprofitament hi podria contribuir.

El pagament no és l'única via existent per regular l'accés al bosc per collir bolets

Com hauria de ser aquesta regulació perquè fos efectiva?

La clau és establir un diàleg obert entre totes les parts implicades i arribar a un consens.

Hi hauria un carnet de boletaire únic o diferents tipus? Seria un carnet anual, per campanya...?

A hores d’ara només hi ha un parell d’experiències aïllades i no existeix ni s’ha definit cap proposta pel conjunt del país.

Si la Generalitat fos l’ens encarregat d’expedir els permisos per plegar bolets i, en conseqüència, de cobrar-ne la pertinent taxa, com beneficiaria els propietaris dels boscos?

La pregunta parteix d’una suposició que no té perquè donar-se, però és evident que actualment el sector forestal no és rendible econòmicament i qualsevol estratègia de dinamització és bona.

Resumeixi’m breument el panorama actual a Catalunya.

L’aprofitament micològic, és a dir, anar a buscar bolets, ha passat de ser una activitat tradicional de la cultura rural a una activitat popularitzada i turística.

Castella-Lleó és un dels territoris que ha optat per regular la recollida de bolets. Què els ha funcionat i què no?

Han aconseguit una interacció entre tots els agents implicats que ha reportat beneficis per tots ells.

Què en pensa de les iniciatives privades que ja s’han impulsat a Catalunya?

Cadascun és un cas aïllat i amb les seves particularitats, però són iniciatives positives.

Com caldria fer pedagogia perquè la ciutadania entengués que cal pagar per una activitat que fins ara era gratis?

El més important és reformular les preguntes abans de donar respostes. Aquesta pregunta, per exemple, ja estableix que "cal pagar", quan es poden plantejar diferents instruments de regulació més enllà del pagament.