“El que és més difícil a la música és oferir un producte de qualitat”

Family & Friends (Alícia Rey i Ruben Sànchez) són un duet musical i eclèctic, composat per dos joves músics de Viladecavalls, que actuarà demà a l’IEI dins del cicle de 'Música al Pati'. Podrem gaudir d’un variat repertori de versions acústiques a càrrec d’aquesta jove formació, intercalades amb temes propis, que ens transportarà a un recorregut pel folk americà, country, pop, funky i jazz ja clàssics: Bob Dylan, Johnny Cash, Michael Jackson, Mamas & the Papas, Eliza Doolittle...

Pregunta.- Començo per una pregunta que, segur, mai ningú us ha fet: per què Family and Friends?

Resposta.- El primer públic que tot grup té són la família i els amics, i aquest és el públic que mai falla tot i que passi el temps. És el nostre tribut a tots ells.

Una altra d’original: com definiríeu el vostre estil musical?

Escollim cançons que ens agraden (d’estils molt variats) i les adaptem al nostre format... només tenim 4 mans!

Vau començar a donar-vos a conèixer gràcies a Youtube, MySpace... creieu que aquestes plataformes són indispensables ara per ara per als grups novells?

Potser no indispensables, però en tot cas són un punt de partida important. De fet, els grups grans aposten cada cop més per la difusió per internet. Al cap i a la fi és un mitjà de comunicació que arriba molt ràpid al públic jove, que és un gran consumidor de música.

Els crítics parlen molt de la vostra versatilitat musical (folk, country, pop, funky, jazz...). En quin tipus de composició us trobeu més còmodes?

Ens trobem còmodes "sense límits", triem la cançó que ens agrada i la fem -millor o pitjor- a la nostra manera. Sempre hi ha cançons que són difícils d’adaptar i ens acabem donant per vençuts.

Tots dos, a més dels vostres estudis, toqueu en altres grups. Com compagineu tantes facetes diferents?

Amb una agenda molt apretada i mals de cap...

Qui us ha vist en directe copsa ràpidament la vostra facilitat per connectar amb el públic. Com s’aconsegueix això? Surt de manera natural o cal aprendre’n?

Mantenim un ambient familiar i amistós amb el públic, com indica el nostre nom... ja, ja, ja.

Coneixeu el públic de Lleida? Com el definiríeu?

No el coneixem, però part del públic serà família de la meitat del grup, així que ja es veurà!

Com veieu el panorama musical català actual (els grups que sorgeixen ara). Creieu que sel’s dóna prou ressò o és molt difícil obrir-se camí?

Almenys a Catalunya hi ha certa resposta pels grups d’aquí; hi ha concursos, festivals, etcètera, però sempre cal una mica de disciplina,  treball dur per muntar-s’ho un mateix. Si presentes una proposta una mica elaborada i amb treball darrera, no et faltaran portes obertes. El que és més difícil a la música és oferir un producte de qualitat, perquè darrera d’aquest producte hi ha anys de pràctica i estudi, i a vegades ni amb això és suficient per trobar la fórmula.

Què n’opineu de fenòmens com Els Catarres” i la seva Jenifer? En coneixeu d’altres?

S’han guanyat la gent amb una lletra original i una cançó enganxosa, creiem que té molt mèrit... hi ha gent que pot dir que és una cançó senzilla, però aconseguir que tanta gent l’escolti i la canti no és gens senzill.

Doneu-nos una bona raó per a venir a escoltar-vos aquest dimarts a la nit a l’IEI.

Intentarem crear un ambient agradable i que la gent s’ho passi bé amb la música. Segur que us sonarà alguna cançó!